De moment Fez i Meknes

Ahir Fez, finalment ens vem desfer del primer cazaturistes, va ser el mes pesat i ens va dir que ho era tant per que sabia que tard o d hora ens posariem nerviosos i agafariem un guia, i que volia ser ell. Un cop ens va deixar teniem por que tot fos igual, pero no, eren poc insistents max 3 minuts, menys un que el vem tenir al menys 30 min.

La medina de fez te dos carrers principals, i encara que diuen que et pots perdre, nosaltres o vem intentar involuntariament pero sempre acabavem als carrers principals. Vem donar mes voltes que una baldufa i no hi va haver manera de perdres, si ja se que soc un chulito pero es que per res es com ho pinten.

Els nostres ulls ja estan mes acostumats a marroc i Fez ja no hem sembla tant mitjeval com hem va semblar la primera vegada.

Hi ha moltissima vida, es impressionant i centenars de puestos de venta de productes, i la majoria no son per turistes

Vem dinar i sopar al mateix lloc, un xiringuito de bocatas molt bo.

Vem marxar del primer hotel per que tancaven a les 22h......doncs ahir a les 21 ja estavem al llit, es que els carrers principals fan pujada/baixada forta, i la vem fer varies vegades i ja no podiem mes...no puedorrr no puedooor por la glooooria de mi madre, cobarde!!!!

Avui al mati, un altre cop amunt i avall per buscar un palau/hotel regal de cumple a veure si ens agradava, i si la nit del 27 dormirem a Hotel Dar Bensouda, te molt bona pinta!!!!

Hem agafat el tren i cap a Meknes, de moment hem vist muralles impressionants, i un museu que era un palau, amb haren i tot, molt molt maco!! Aquesta ciutat te bona pinta!

Portem tres dies i hem costa recdordar el dia que vem arrivar, marroc es intens i tant diferent i maco que et fa oblidar de tot, necessites tots els recursos concentrats en tots els sentits, os ho recomano.

Dema restes de la ciutat romana de Volubilis i la ciutat santa de Moulay Idriss, familiar del profeta Mahoma que en veritat es diu Mohamed, diuen que es equivalent a anar a la Meca.

Dema 40 anys, glups, i ho celebrarem com cal: amb la Gloria vem celebrar els seus 34 a Karnak, menjant pa quesitos de la vach qui rit i ous durs, dema a Volubilis ho volem repetir ja que en tenim un gran record del dinar i no es broma!

Fins dema