Estem a thies avui ens em comencat a moure i hem passat per molts poblets prop de Dakar. Encara no hi han noticies dels tres segrestats; tot hom vol ser fort i seguir amb la feina; no hi ha por. Jo quasi no els conec pero ells son un grup es pot dir d amics que porten molts anys junts i els toca molt d aprop pero nomes parlen de donar anims i seguir endevant. Esperem que s arregli rapid.
Hem passat pel llac rosa que avui no feia sol i no estava rosa. Es Molt impresionant ja que la gent va molt ben vestida sobretot les dones pero tot esta molt brut i precari des de la finestra de la furgoneta no paro de mirar, la gent ens mira i saluda, els nens criden TUBAB que vol dir blanc, estan molt contents de veurens passar i a vegades que havia passat la primera furgoneta he vist cares de somriure sincer saludant a aquella furgoneta que ja ha marxat, vull dir que saludaven de veritat i amb ilusio. Pel cami he visto molts Baobabs, son molt grans i macos i bugambilies de taronja, fuxia i vermelles.
La gent es simpatica i estan molt contents de saber que som espanyols.
Tot plegat es una experiencia que tardare temps en entendre, per un costat l angoixa i no saber que esta passant; pero per l)altre el disfrutar del primer pais de l africa negre, molt pobre, molt maco; molt brut, molt amable .......
Bueno gracies a tots i fins aviat
--
Agustí Pallarès
--
Agustí Pallarès
