Por Baviera!

14/07/2010
Hola, hola!
Ara hem sortit de Nurnberg, per sort ja haviem pogut veure la majoria de llocs, abanç que els 36 graus a la sombra ens hagin fet fora de la ciutat. Com sempre cada vegada que escribim al blog, sembla que hagin passat setmanes i total son un parell de dies.
Vem estar a Berlin fins passades les dotze de la nit, amb una temperatura acceptable i encara que sembli mentida vem veure moltes coses, no hi havia circulació i es podia aparcar be devant de tot arreu, per lo que vem fer com l’autobus turistic pero mes comode.
Berlin ha canviat des de la nostra última visita fa uns 4 o 5 anys, l’han acabat d’arreglar i ara sembla tot igual (quan hi vem anar encara es veien edificis del Berlin Est en mal estat, i fins i tot alguna garita de control, ara ja no en queden i tot esta be) lo únic que encara segueix igual son les herbes que creixen lliures per tot arreu. Han posat algo semblant a la zona blava, pero moltíssimes hores, i l’illa dels museus, que ens va impresionar molt veure les columnes plenes de forats de bala, ara ja ho han arreglat. Soposo que al turista li agraden els forats per que es morbos, pero els de Berlin soposo volen oblidar i passar pagina.
Dia seguent Dresden, pero ens vem equivocar (vinga a parlar i parlar i explicar histories la Gloria i jo) i vem anar per un altre autopista i quan ens vem donar compte entravem a Polonia!!! Va estar be, un canvi tremendo nomes passar la frontera. Haig de reconeixer que vaig passar una mica de por, per que van començar a sortir noms de pobles que no sortien al mapa i vaig pensar que no sabria tornar a alemania, vem parar a comprar a un super (barato) i em vaig relaxar. La primera impressio es que no son tan simpatics com els alemanys. La experiencia va ser breu, desseguida vem tornar a Deutchland (total vem fer 200 kms de mes, quasi res….).
Al migdia arrivabem a Dresden, pero amb una calor sofocant, i com ja tocava rentar roba vem decidir anar a un camping que vem veure al costat de un llac. Va ser un gran encert. Ens vem banyar al llac, un llac com a les películes tipus el prisionero de zenda, amb “juncos” pels costats, jo estava molt content (tant que al mati seguent abanç de marxar em vaig tornar a banyar). Vem passar molta estona a remull, vem fer una bacaineta, ens vem tornar a banyar, fins que el sol va començar a ser clement i vem pensar que ja es podía caminar pel carrer.
Dresden es molt maco, impressionant. Li diuen la Florencia del nord, jo mes aviat diria que Florencia es la Dresden del Sur (diu la Gloria que segurament es per que Florencia estava primer i els altres es van copiar). Dresden es Monumental (el centre historic) i des de lluny fa molta impressió. Hi han uns palaus molt macos, i vistos sentats en les escales amb musica suau de un petit grup “callejero” et fan sentir molt content. Aquests moments son els que fan que els viatges deixin un bon gust de boca i els que fan que una ciutat agradi o no.
També es veritat que quan vem sortir del camping, estavem fresquets i aixó fa veure les coses de un altre manera, per exemple al sortir i veure els camps i boscos del voltant, vaig preguntarli a la Gloria sorpres, si aquell paisatge era tan maco quan haviem arribat pel mati, i aixó va influir també a Dresden. Per altra banda, ens la vem polir en unes poques hores, soposos que si vas a veure algun museu dona per mes.
Ahir, vem marxar del camping per anar a un castell (o residencia de recreo del rei) al poble de Moritzburg. Éxito!!! Ens va agradar molt, molt ben conservat i amb moltes coses. Que be s’ho passava aquella gent, i caçaven sense parar.
Despres carretera fins el castell de Augustusburg, de nou exit, sobretot per les exposicións (motos antigues, carruatges, masmorres, armes i animals dissecats….extranya combinació pero tot molt ben posat i interessant).
A sopar a Bamberg, una ciutat aprop de Nurnberg, que te encant amb cases mitjevals. Es veu rapidament (hi vem estar nomes dos o tres hores) i val la pena.
A dormir a Nurnberg, on aquest mati hem fet una completa caminada veient monuments i les fotos de la guerra on es veien destruits. Fa molta llastima veure lo malament que ho van passar. Avui no sembla que tot allo fa pocs anys estava al terra.
Quan ja quasi haviem acabat la visita, ja no podiem pensar, la sang corria densa al cervell per culpa del calor, hem hagut de marxar. Pero sense pena, encara queden moltes coses per veure....el mon no s'acaba mai!!